domingo, 2 de enero de 2011

Shirin Neshat



women without men

SHIRIN NESHAT, va nèixer el 26 de març del 1957,Qazvin, Iran. Està considerada una artista visual iraní resident a Nova York coneguda per les seves instalacions en vídeo, film i fotografia.

“Siempre habrá violencia en mi obra”


  Shirin Neshat va abandonar Irán quan només tenia 17 anys per anar a estudiar a la universitat de Berkeley. L'impacte que va experimentar al arribar a california va ser important, però no més que que va patir quan va retornar a casa seva al 1990, amb 32 anys. Un cop va arribar al seu país va comprovar el deteriorament total del seu país. Neshat diu: que el retorn va ser trist i que Iran era aterrador i excitant al mateix temps. 







L'obra de Shirin Neshat aborda les dimensions socials, polítiques i psicològiques de l'experiència de les dones en les societats islàmiques contemporànies. Encara Neshat activament es resisteix a les representacions estereotipades de l'Islam, els seus objectius artístics no estan explícitament polèmica. Més aviat, el seu treball es reconeix el complex de les forces intel.lectuals i religioses formació de la identitat de les dones musulmanes a tot el món. Ús de la poesia i la cal ligrafia persa ha examinat conceptes com el martiri, l'espai de l'exili, les qüestions de la identitat i la feminitat.























En una entrevista  li van preguntar:
¿Quina diferència hi ha al tractament "occidental" dels rols de gènere i el que vostè proposa?
- Crec que tots podem estar d'acord que la posició de la dona en la societat ha estat un tema problemàtic en totes les cultures al llarg de la història, encara que, és clar, a diferents nivells. En el meu treball, la diferència de gèneres em serveix per dos motius: el primer és el ple enteniment de la ideologia d'una societat patriarcal que legisla sobre la dona. D'aquesta manera, en estudiar el tema i la situació de la dona, s'aprèn sobre la cultura en la qual està immersa. La segona és la possibilitat de tractar el tema del feminisme, que m'interessa molt, en un lloc no occidental, i poder així representar la dona musulmana com crec que és: forta i segura de si mateixa.


Què ens pot explicar de la seva última obra? ¿Obre Zarin nous camins pel que fa a altres treballs?
-La principal diferència entre Zarin i la resta de treballs és que està pensada per a ser posteriorment integrada en el que serà el meu primer llargmetratge, Women without men ( video a l'inici del bloc).  


Encara que és un treball més narratiu que els anteriors, segueix sent molt visual i amb poc diàleg. Zarin versa sobre el tabú sexual i la religió a través de la figura d'una jove prostituta, Zarin, que, presa de la vergöenza i la culpabilitat, abandona el bordell per suplicar el perdó de Déu però és rebutjada. Zarin és un personatge de la novel Women without examen, de Shahrnoush Parsipour, autora iraniana que ara viu exiliada als Estats Units i que va ser empresonada per escriure aquesta novel.la.


 Obres fetes:
  • Turbulent , 1998. Dos canals de vídeo i la instal lació d'àudio.
  • Rapture de 1999. Dos canals de vídeo i la instal lació d'àudio.
  • Soliloquy de 1999. Color de vídeo / instal lació d'àudio amb l'artista com a protagonista.
  • Fervor de 2000. Dos canals de vídeo i la instal lació d'àudio.
  • Passage de 2001. de vídeo d'un sol canal i la instal lació d'àudio.
  • Logic of the Birds , 2002. Multimèdia de rendiment.
  • Mahdokht de 2004. Tres canals de vídeo / instal lació d'àudio.
  • Zarin , 2005. de vídeo d'un sol canal i la instal lació d'àudio.
  • Munis , 2008. Color de vídeo / instal lació d'àudio basat en Shahrnush Parsipur de la novela women without men
  • Faezeh , 2008. Color de vídeo / instal lació d'àudio basat en la novel.la de Parsipur Shahrnush women without men
  • La possession , 2009. Negre i blanc de vídeo / instal lació d'àudio.
  • women without men , 2010. Llargmetratge basat en la novel.la de Parsipur Shahrnush Dones sense homes .

2 comentarios:

  1. Una veu molt interessant. Espero que aquesta dècada que comença suposi una consolidació de la veu femenina en el primer pla social i polític. Ens fa molta falta!!!
    Gràcies i bon any també per a tu!
    Eduard

    ResponderEliminar
  2. Eduard tens tota la raó, ens fa molta falta.
    salut!
    Ester

    ResponderEliminar