domingo, 21 de noviembre de 2010

FRIDA KHALO

“Se me tomaba por una surrealista. Ello no es correcto. Yo nunca he pintado sueños. Lo que yo he representado era mi realidad”

La gran pintora mexicana Frida Kahlo va tenir una vida segellada pel dolor corporal, i pel dolor anímic, i el va plasmar sobre tela perque les altres persones poguessin gaudir de manera molt i molt inquietant, perd gaudir finalment, d'un cos lacerat per. la malauransa d'un accident i malalties diverses
Segons Eli bartra Muriaa, actualment, Frida Kahlo s'ha tornat un mite. Les feministes dels països desenvolupats van veure en ella un símbol de rebel-lia, pero també un símbol de I'opressió femenina, del sedentarisme obligat i I'a'illament ... i una pintora profundament femenina, que expressa la feminitat, que pinta
" coses de dones"

Tota la vida i tota la pintura de Frida Kahlo, doncs, giren al voltant del cos, del seu cos. I es a partir d'ell que manifestara la seva identitat de dona i la seva identitat nacional.

Frida Kahlo va néixer el 6 de juliol de 1907 a Coyoacan, encara que ella sempre deia haver nascut el 1910, per solidaritat amb l'inici de la revolució mexicana. Va ser la tercera filla del matrimoni de Guillermo Kahlo i Matilde Calderón. 
 
El 1913, als set anys, Frida, va contreure la poliomielitis, que li afectaria a la cama dreta, i ja des de llavors i fins el dia de la seva mort, es va iniciar una sèrie d'esdeveniments vinculats a una vida intensa plena d'avatars i caracteritzada pel dolor i el sofriment, a qui va haver d'enfrontar molt valentament.

" mi pintura lleva con ella el mensaje del dolor"
 
Als 18 anys, pateix un terrible accident, en companyia d'Alejandro Gómez Arias llavors el seu nòvio, quan viatjava en un autobús i aquest és xocat per un tramvia. El resultat li va ocasionar dotze fractures ... trencament de la columna vertebral en tres llocs, així com la clavícula, tres costelles, la cama i el peu dret. Un tub li travessa el maluc fins al sexe produint una triple fractura de la pelvis que li impediria tenir fills. Aquest accident la marcaria per tota la vida

 
 
El quadre La columna rota, 1944, es un dels mes inquietants. Ella
esta amb el tors nu, amb els pits ferms, perfectes, a I'aire, porta una
cotilla i en el lloc de la columna vertebral hi ha una columna dorica de
pedra, trencada en diversos llocs, te claus clavats a tot el cos ... i el
rostre immutable, pero plora profusament.







Aquest accident la va obliga a una llarga convalescència, durant la que va aprendre a pintar, i que segurament va influenciar probablement en la formació del complex món psicològic que reflexen les seves obres

 A I'adolescènncia, Frida Kahlo tenia intencions d'estudiar medicina i I'accident, li ho va impedir. És pot veure aquesta fascinació pel cos humà per dins i per fora, sobre tot pel femeni, en la seva pintura.

“Mi padre tenía desde hacía muchos años una caja de colores al óleo, unos pinceles dentro de una copa vieja y una paleta en un rincón de su tallercito de fotografía. Le gustaba pintar y dibujar paisajes cerca del río en Coyoacán, y a veces copiaba cromos.
Desde niña, como se dice comúnmente, yo le tenía echado el ojo a la caja de colores. No sabría explicar el por qué. Al estar tanto tiempo en cama, enferma, aproveché la ocasión y se la pedí a mi padre. Como un niño, a quien se le quita un juguete para dárselo a un hermano enfermo, me la prestó. Mi mamá mandó hacer con un carpintero un caballete… si así se le puede llamar a un aparato especial que podía acoplarse a la cama donde yo estaba porque el corset de yeso no me dejaba sentar. Así comencé a pintar mi primer cuadro, el retrato de una amiga mía.”



Més tard es va casar amb el muralista mejicà Diego de Rivera. La mare de Frida mai va li va agradar aquest casament, parlava del matrimoni om:" emparejar una paloma con un elefante"
La relació era bastant tempestuosa i ella en patia molt ... com salta a la vista en contemplar la seva obra. Es pot dir que de dues fonts bebia el patiment de Frida Kahlo, de l'home que va estimar per damunt de tot, i del seu cos: de l'amor i de la malaltia.

"Sufrí dos graves accidentes en mi vida... Uno en el cual un tranvía me arrolló y el segundo fue Diego"




No va poder tenir  fills. El seu avortament el va afectar moltíssim,  li va inspirar dos de les seves obres més valorades: Henry Ford Hospital y Frida y el aborto, on la seva simbologia complexa simbolitza es coneix per les explicacions que va fer la pròpia pintora.






Juntament amb Diego de Rivera van participar tant de la vida política com plàstica i van acosneguir convocar a grans artistes i intelectuals 
“Estoy muy intranquila en lo que se refiere a mi pintura, sobre todo porque quiero convertirla en algo útil, pues hasta ahora no he creado con ella más que una sincera expresión de mí misma, lo que está muy lejos de servir al partido. Tengo que luchar con todas mis fuerzas porque lo poco positivo que mi estado corporal me permite hacer, sea también útil a la Revolución, la única verdadera razón para vivir”







Uns quants dels seus autoretrats
“me pinto porque passo mucho tiempo sola y porque soy el motivo que mejor conozco









Frida i Ribera es divorcien i al cap d’un any es tornen a casar. En el contracte matrimonial, Frida imposa per escrit, la condició de no mantenir relacions sexuals amb Diego. 


Rivera no podia suportar els embolics amorosos de Frida amb altres homes, però no tenia inconvenient amb les amants femenines. Frida tenia diferents amigues lesbianes, mai va ocultar la seva bisexualitat. Va utilitza el motiu de la bisexualitat en diferents quadres

 
 Durant el període de separació, Frida presenta una de les seves obres ” Les dues Frides", el desdoblament més notable de la seva personalitat.
Diuen que és un autoretrat constituït de dues personalitats, amb aquest quadre, assimila la crisi matrimonial, a través de la separació entre la Frida en vestit de tehuana, el favorit de Diego, i l'altra Frida, d'arrels europees, la qual va existir abans de la seva trobada amb ell. Els cors de les dues dones estan connectats a l'altre per una vena, la part europea rebutjada de Frida Kahlo que és amenaçada amb perdre tota la seva sang


Els últims anys de la seva vida la seva pintura es va inclinar cap a les natures mortes, on va representar normalment fruits amb símbols polítics com la bandera mexicana clavada en una síndria o la col·locació del colom blanc de la pau entre la fruita.
Va morir a Coyocán el 13 de juliol del 1954. Les seves últimes paraules en el seu diari van ser: "Espero que la marxa sigui feliç i espero no tornar"


Us recomano que mireu la pel.licula: FRIDA ( 2002) pel director Julie taymor. Interpretadors: Salma Hayek (Frida Kahlo), Alfred Molina (Diego Rivera)


martes, 9 de noviembre de 2010

ANNA MARIA MAIOLINO


ANNA MARIA MAIOLINO és una artista multidisciplinària. 
Va néixer a Scalea, Calàbria, l’any 1942, i poc després va emigrar amb la seva família a Veneçuela. Als divuit anys es traslladà al Brasil, on encara viu, tot i que durant les dècades de 1970 i 1980 va residir alguns anys a Nova York i a Buenos Aires.



Aquests desplaçaments geogràfics, sobretot aquells que va viure durant la primera etapa de la seva vida, i l’experiència complexa d’enfrontar-se a contextos culturals, socials i lingüístics aliens, es reflecteixen clarament en el seu treball, on trobem una preocupació constant per la identitat, el llenguatge i la construcció del subjecte, gairebé sempre articulada en relació amb una reflexió sobre el cos.







El seu treball es desenvolupa a través d’una gran varietat de mitjans: poesia, fotografia, vídeo, escultura,  instal·lacions i, sobre tot, el dibuix



L’obra de Maiolino posa de manifest una preocupació pel cos i el llenguatge, entesos com a elements moduladors de la subjectivitat i de la dimensió social de l’individu.



L’artista s’interessa per la relació entre allò que entra al cos i allò que en surt, el que té a fora i el que és a dins, exemplificada en la connexió entre aliment i excrement, o entre pensament i parla

 
    
 



Anna Maiolino desenvolupa el seu treball artístic a partir de dicotomies (dins-fora, positiu-negatiu, absència-presència, etc.), que concep, no obstant això, com a elements intrínsecament relacionats entre els quals s’ha d’establir forçosament un moviment, un trànsit. El conjunt de la seva obra pivota, en certa manera, sobre la idea de la transformació






Actualment es pot veure una exposició d'ella a la Fundació Antoni Tàpies fins el  16 de gener del 2011
Dos articles relacionats amb aquesta exposició: El País i El Periodico

martes, 2 de noviembre de 2010

MARTHA ROSLER


Martha Rosler va néixer a Brooklyn, 1943. Nova York

És una artista de sensibilitat política y compromís social. En especial ha explorat críticament la problemàtica d’urbanisme, de la dona, dels mitjans de comunicació, tot i que la seva reflexió és molt més amplia. 



La seva voluntat és la d’analitzar l’altre costat del discurs políticament correcte, les relacions de cada dia; es a dir, realitzar una espècie de radiografia del poder polític, però també de la seva expressió en la vida quotidiana.
Ha publicat diversos llibres de fotografies, textos i comentaris sobre l'espai públic, que van des dels aeroports i les carreteres a l'habitatge i la manca d'habitatge



Els seus primers treballs en els anys setanta consistien en fotomuntatges molt en la línia de John Heartfield. Rosler introduïa elements dissonants (militars, els desastres de la guerra, etc) en les  representacions de llars dolces extretes dels mitjans de comunicació. Alguna cosa així com si els malsons florissin enmig del somni americà. 

 



Aquest mes d'octubre exposa a la Virreina:
If you lived here still... un projecte d’arxiu de Martha Rosler