martes, 5 de junio de 2012

Mercè Rodoreda

L’obra plàstica de Mercè Rodoreda constitueix el seu llegat menys conegut.

Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983. Fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres catalanes de 1980.

  “Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por”


Mercè Rodoreda s'apropà al camp de la pintura durant un període de temps de la seva vida que anà des dels últims anys que residí a París fins que guanyà el Premi Victor català — l'any 1957 —, moment en el qual decidí dedicar-se únicament a l'escriptura. Durant aquest període, Rodoreda intentà en dues ocasions fer una exposició de les seves pintures, encara que en ambdós casos fou en va. El primer intent fou a la tardor de 1953 a la sala Mirador de París i el segon, a la primavera de 1957, ja a Barcelona. La seva principal influència en l'expressió plàstica fou Pal Klee i en menor mesura Joan Miró, Jean Dubuffet, Vasili Kandinsky o Pablo Picasso



Segons Mercè Ibarz:  “la seva pintura és com la seva literatura: procés espiritual, experimentació ètica i estètica, un conjunt d’imatges obertes de bat a bat que no deixen impertèrrita la nostra mirada, ens toquen” 

L'estil plàstic és molt proper al de la seva obra literària i es caracteritza per la senzillesa. Rodoreda digué que el més senzill és el més difícil d'aconseguir, el més elaborat. Un altre paral·lelisme amb la seva narrativa es presenta en l ’interès de Rodoreda pel moviment que s'entreveurà també en alguns dels seus quadres. Es perfila també un interès per omplir tot el quadre



Es calcula que Rodoreda arribà a pintar 150 quadres dels quals només una vintena estan en possessió de la Fundació Mercè Rodoreda i els altres resten repartits entre particulars perquè es vengueren en una exposició que es féu l'any 1991 a Calldetenes

Mercè Rodoreda utilitzà la pintura com un mitja d'expressió quan no podia expressar-ho a través de la novel·la llarga i vivia un moment molt dur de la seva vida. Fins i tot, reconegué que si no hagués estat per l'expressió plàstica s'hagués tirat el riu Sena, puix que li servia d'un espai d'evasió. Tanmateix, també ho féu per guanyar un diners extres quan se li acabà la feina de modista.


L'excusa era bona per pintar: una malaltia als braços li impedia, deia, escriure. Però amb aquests mateixos braços i en aquesta mateixa època, desembre de 1946, cosia com una condemnada a casa per poder subsistir en la dura postguerra a París, feia també poesia i acabaria pintant i component collages ... El que no podia fer Mercè Rodoreda, després de dues guerres i l'exili, era encarar una novel · la: havia de buscar la forma, la manera de treballar-la, i fins a una disciplina. I aquest sender el va trobar ... pintant.
 "Pintar per poder escriure"

La pintura i els collages de Rodoreda són segurament el seu treball de cuina de laboratori artístics propis, obra personal  del seu món interior.

 


Rodoreda no va fer pintura de cavallet, sinó imatges sorgides a sobre de la taula de casa dels colors estampats primer i a continuació deixats caure sobre paper canson amb que treballava les aiguades i aquarel·les 

 




















Segons Ibarz, va començar a pintar el 1949. Ho farà només amb aquarel.les, aiguades i collages . "No pinta a l'oli perquè és car, no hi ha materials en l'època i és una tècnica més difícil". En l'obra, sempre en paper, no hi ha interiors, ni natura, sinó que predominen les cares (grans, ovalades, com una Lluna, molt semblant al seu rostre en els anys trenta), amb ulls molt grans, "molt oberts, espantats fins i tot ", precisa la comissària. En alguns fons s'intueix la guerra (un collage està fet amb llistes d'alemanys morts a la guerra) i altres cares són tan estilitzats que se'ls crida microbis . I treballa en sèries, i de vegades còpia a artistes, com Miró, o de vegades segueix les seves tècniques, com el traç únic de Klee.



 Per Michaux , Mercè Rodoreda va renovar la relació entre les arts que coneixia des del modernisme català:
“Escric per recórrer-me. Pintar, compondre, escriure: recórrer-me”, havia escrit ell a Passages en aquells anys, el 1950


Segons Ibarz : " De Dubuffet prendria el treball del rostre, de la cara, que Rodoreda fa aflorar sense deturar-se gaire per contra en agonies saturnals sinó pintant revelacions i records a la manera de Klee i els seus àngels.
 



De Kandinski, la recerca de l’emoció a través de la composició de rang musical i figures geomètriques, de Picasso les obres més surrealitzants i de cubisme figuratiu, dels anys 20 i 30.





















De Miró, la composició atenta a tots els detalls del suport, el paper i els colors d’aiguada en el seu cas, els collages com a escultures mironianes, l’atenció a allò mínim, l’arrelament profund en els propis temes i en la pròpia història, el mètode mironià de “treballar com un jardiner”. De Klee, gairebé tot. 

 El resultat és un conjunt d’imatges on sobresurten unes quantes de personalitat i interès plàstic propi.

 Per més informació:




lunes, 30 de abril de 2012

LEE KRASNER



Lee Krasner va néixer el 27 d'octubre de 1908 a Brooklyn, Nova York, filla de pares d'immigrants jueus russos. 

Krasner  un dels pocs exemples de dones artistes que va ser capaç de seguir el ritme dels seus contemporanis masculins en el moviment expressionista abstracte




Durant anys, el nom de Lee Krasner no significava molt en el món de l'art. Una pintora molt més coneguda com la Sra Jackson Pollock, i durant massa temps després de la seva mort, com Lee Krasner Pollock, la vídua de l'artista. Fins i tot hi va haver qui van dir que no podia aconseguir un espectacle si no fos per la connexió de Pollock, una campanya de rumors que Krasner va ser amargament conscient.  No obstant això, ella seguia en la pintura, com ho havia fet sempre, i poc a poc la seva feina - i el seu nom - van obtenir la seva fama mundial i un lloc indiscutible en el cànon de la història de l'art. Encara que mai va arribar al nivell de fama aconseguida pel seu marit.



KRASNER va ser pionera en la tècnica de pintura utilitzada sobretot pels gustos de Jackson Pollock i Cy TwomblyKrasner va treballar en un moment en què les dones artistes van ser exclosos de la majoria dels cercles i es va ocupar de la seva obra d'art sovint eclipsada per la del seu marit, Jackson Pollock.




Krasner va decidir convertir-se en artista als tretze anys d'edat,  a Washington Irving High School, l'única  escola pública  de secundària de Nova York que permetia entrar a les dones en el seu programa d'art. Es va quedar a viure a Nova York, continuant els seus estudis per primera vegada a l'Escola d'Art de la Dona de la Cooper Union i després en la Art Students League





En la dècada de 1930, va començar a associar-se amb els American Abstract Artists, un grup format a Nova York el 1936 per promoure i ajudar al públic a entendre l'art abstracte. 








Va ser durant aquest període que va conèixer a Pollock, van anar a viure amb ell el 1941. Es van casar el 1945, i les funcions de promoció i gestió dels aspectes pràctics de la carrera de Pollock van passar a mans de  la seva nova esposa. Krasner generosament va acceptar les seves noves responsabilitats, fins i tot si això significava la seva pròpia carrera,  es va col·locar  al seient del darrere del seu marit.


Krasner, però no va deixar de fer la seva pròpia obra d'art durant els seus onze anys de matrimoni amb Pollock.




 
Krasner va ser una pintora dura i ambiciosa, que  va aconseguir adquirir no només una sòlida formació acadèmica en l'art, sinó també una base sòlida en la modernitat. Va aprendre  el cubisme a partir de l'estudi de Hans Hofmann, i la van influenciar Picasso, Matisse i Mondrian,



Una de les poques dones que van treballar en l'estil expressionista abstracte,  constantment desafiant al seu propi enfocament a la pintura, de vegades fins i tot tallant les seves pintures més antigues i creant un nou quadre amb la tècnica del collage, inspirant-se amb Henri Matisse.
Amb la mort de  Jackson Pollock  al 1956 en un accident de trànsit, Krasner es va trobar altre cop sola amb el seu jo pictòric. 

Al principi d’aquesta segona etapa, la seva pintura no es va alliberar del fantasma de Pollock, ni el seu nom ni la seva obra van aparèixer en les primeres retrospectives de l’expressionisme abstracte.


Va començar a pintar una sèrie d’obres de gran format en tan sols un any. 
Al 1962 va patir un aneurisme cerebral que la va obligar a interrompre la seva obra durant els dos anys següents.





Artista  invisible i ignorada que va haver d’esperar al 1965 perquè la Whitechapel Gallery de Londres li  rendís un merescut tribut , i no va ser fins el 1973, que Nueva York, la ciutat a la que va ajudar a que fos anomenada capital mundial de l’art , li fes un homenatge amb una retrospectiva , al Whithey Museum.

Va morir l'any 1984

Actualment reconeguda com una gran pintora del segle XX

Us recomano la pel.licula
Malgrat no és la vida de Krasner et pots fer una idea de la vida de la pintora durant els anys que va viure amb Pollock.  

Sinopsi: Els amants i artistes contemporanis Jackson Pollock i Lee Krasner es troben en el centre de l'escena artística de Nova York en la dècada dels quaranta, però mentres que Krasner deixa de banda el seu treball per a impulsar la carrera de Pollock, ell comença a revelar-se emocionalment. Junts escapen al camp per a contraure matrimoni i, molt prompte, Pollock comença a crear l'art que ho va convertir en el primer pintor del modernisme dins dels Estats Units. Però la fama i fortuna arriba acompanyada d'episodis de comportament violents i dubtes existencials; d'esta manera, la vida de Pollock amenaça amb una catàstrofe.