Séraphine Louis , algunes vegades citada com Séraphine de Senlis , va néixer a Assy (Oise) el 3 de setembre de 1864. El seu pare era obrer-segons la partida de naixement-i la seva mare procedia d'una família de camperols. Quan Séraphine tenia a penes un any va morir la seva mare.
El seu pare, que havia tornat a casar-se, va morir sis anys després. Òrfena, vivia amb la seva germana gran. Va començar a treballar com pastora, i a partir de 1881 va treballar com a assistenta en el convent de les Germanes de la Providència, a Clermont (Oise). El 1901 va començar a treballar com a criada en diferents cases de Senlis
Mentre treballava, va començar a pintar a les nits a la llum d'una espelma, sotmesa en un gran aïllament i realitzant un treball considerable.
El marxant i col.leccionista d'art alemany Wilhelm Uhde amb seu a Senlis, va descobrir el 1912 la seva pintura i li va donar el seu suport. Però es va veure obligat a sortir de França a l'agost de 1914 degut a la primera guerra mundial, i no va tornar a contactar amb Séraphine fins el 1927, quan la va retrobar en una exposició local a Senlis. La seva ajuda, llavors, va permetre a Séraphine pintar grans llenços de dos metres d'alçada. El 1929, Uhde va organitzar l'exposició Les peintres du Cœur sacré que permet a Séraphine l'accés a una certa millora financera, malbaratada en despeses innecessàries. Tanmateix, des de 1930, Uhde va deixar de comprar les seves pintures a causa de la gran crisi d'aquell moment, el que la va portar a una greu pertorbació.
Séraphine cau en la foscor de la bogeria. El 31 de gener de 1932 es internada per "psicosi crònica"a l'hospital psiquiàtric de Clemont i, des d'aquell moment ja no va practicar mai més el seu art.
Séraphine utilitzava pintures que es preparava ella mateixa amb productes del camp i, alguna vegada, amb productes barrejats amb pintura a l'oli Ripolin. Posteriorment Wilhelm Uhde li va proporcionar olis i vernís. Pel que fa als pigments i colors, mai no va revelar el seu modus operandi. Resulta bastant extraordinari que la pintura és molt estable i no presenta problemes de conservació. Les seves pintures tenen una textura mate, gairebé encerada. A vegades, la firma està gravada amb un ganivet, revelant una sub-capa de color contrastant. Sembla que signava els seus quadres abans de pintar-los.
A les seves pintures s'observa a la part inferior, una banda o una zona que és clarament diferent a la resta de la imatge: els fruits i les flors floreixen a partir d'aquesta part de la pintura, així com altres elements: herbes, fulles més fosques que la resta de la taula; una invitació a imaginar aquest espai com una mena de zona subterrània, on tot arrela en un mon que està per sota. Aquest principi de la composició es repeteix en molts quadres.
"...no ens equivoquem sobre la seva pintura, el que Séraphine de Senlis pinta té l'aparença de que és un món estret de flors, fulles i fruits. Aquestes flors, aquestes fulles, aquests fruits són en veritat la imatge de Déu, l'ànima de la França real, símbol de la vida medieval, el geni de la seva catedral amb el repic de campanes, miraculosament s'ha convertit en colors. Això no és pintura rústica decorativa, com els que poden trobar en qualsevol lloc, sinó una obra de poder i fantasia .....
... no es jutjarà amb equitat aquestes pintures més que considerant a la pastora d'Assy com una germana petita de la pastora de Domrémy, qui, quan la ciutat de Senlis estava inactiva sota el seu meravellós cel, entre els seus carrers tranquils, amb les esglésies desertes, els jardins tancats per parets de color gris, ella somiava el seu somni medievalista, el seu somni de Déu, de França i els seus reis, i en aquest gran silenci convertia en una nova realitat dels sentiments i de creació de les seves visions gòtiques.."
Wilhelm Uhde, 1945- La pel.lícula Séraphine , del director Martin Provost , premiada amb 7 premis Cèsar per l'Acadèmia francesa de cinema (2009), narra la vida de la pintora Séraphine Louis ( trailer en aquest bloc)
- Llibre: Séraphine, Vircondelet, Alain. Editorial Elba editorial
Una artista absolutament desconeguda per a mi. També la pel·lícula.
ResponderEliminarUn cas més d'aquells que alimenta la polèmica de si l'artista crea acuitat per una bogeria particular, o pel contrari és la bogeria la que acaba amb la seva creativitat. Sempre he pensat que, en molts casos, és el diagnòstic mèdic i, sobretot, el tractament mèdic,els que han enfonsat molts artistes.
Salutacions i bones festes!
Hola Eduard. Fa poc que he conegut la vida i obra d'aquesta artista i em va frapar moltissim. Una dona sense recursos i que pintava sense esperar res, amb una tècnica personal i amb unes pintures creades per ella mateixa..vivia en el seu mon ..i quan va començar a obrir-se vers enfora i a esperar...la bojeria va fer-se present....o la propia bojeria ja era en ella....i es va despertar....
ResponderEliminarUna abraçada i bones festes!