Francesca Woodman (Denver, 1958 - Nova York, 1981), artista americana, fotògrafa molt interessant. Ha esdevingut una llegenda de la fotografia després de la seva mort prematura als 22 anys. Se li ha volgut atribuir un clar lligam amb el feminisme més ortodox. És autora d’unes fotografies molt subversives.
La seva obra consisteix, majoritàriament, en retrats de dones en blanc i negra, sent ella mateixa molt sovint la model. El cos és un dels temes centrals de la seva fotografia , les figures humanes apareixen borroses, perdudes en l‘ombra, semblen formar part dels espais invedits pel deteriorament.
El col.lectiu d'antiartistes comenta en el seu bloc
una singular fotògrafa que, més de vint-i-cic anys després que se suïcidés saltant des de la finestra d'un loft a l'edat de 22 anys, encara és objecte de seguiment i culte. Sens dubte, la seva tràgica mort, producte d'una fase depressiva, on es barrejaven decepcions professionals i sentimentals, ha contribuït a la seva fama pòstuma. Observant la seva obra, l'enigma de la seva mort és indiferenciable de l'enigma de la seva vida, i el seu talent ens commou amb la sensació trèmula de les revelacions autèntiques, aquelles que no ens són donades de forma diàfana sinó que, pel contrari, semblen ocultar-se permanentment en una regió molt pròxima a la nostra percepció i, desafortunadament, sempre fora exactament d'aquest límit.
Francesca Woodman va publicar un sol llibre abans de la seva mort, Some interior disordered geometries, una nova exploració en les relacions conflictives del cos amb l'entorn, en aquest cas reduït a les seves formes abstractes. Tal vegada el nou format, el del llibre, podia haver suposat l'inici d'un prometedor nou gir a la seva carrera, però en definitiva aquesta obra va quedar, com tantes coses en la seva vida encara tan jove, en un apunt més que una confirmació.
En una carta a finals del 1980, escrita al seu amic de l'escola, Sloan Rankin, li diu: “La meva vida en aquest punt es com un sediment molt vell de café i preferiria morir jove deixant diverses realitzacions.... en canvi d'anar esborrant atropelladament totes aquestes coses delicades…”.
Article "La artista que desnudo su vida"
Felicitats Ester!! Quin bloc més xulo que inicies, amb ganes el seguiré, a més l'obra d'aquesta artista que comentes la vaig conéixer fa uns anys en una exposició que van fer al Tecla Sala d'Hospitalet, al llegir-te de seguida m'ha vingut a la memòria. En plens estudis de fotografia, una artista peculiar que ens va deixar massa d'hora. Petons!
ResponderEliminarMoltes gracies!!! 'es un nou projecte que inicio amb moltissima il.lusi'o. A veure com va evolucionant. Petons bonica!
ResponderEliminar