Ana Mendieta va tenir una carrera artística curta (1948-1985), però molt productiva i intensa que consisteix en performans, body art, vídeos, fotografies, dibuixos, instal·lacions y escultures.
Va neixer a l’Habana, Cuba, l’any 1948.
Al 1961, Anna i la seva germana gran van arribar als Estats Units, sense els seus pares, com part de la Operation Peter Pan, un programa de l’església Catòlica dels estats units que va traslladar a milers de nens i nenes cubans als Estats Units, com un esforç per “salvar” els nens del regim anti/catòlic de Castro.
Als Estats Units, Ana Mendieta va viure amb una família adoptiva i no va tornar amb els seus pares durant molts anys. Aquesta experiència va ser dolorosa i va marcar la seva formació i la seva obra.
Gran part del seu treball expressa el dolor i la ruptura del desplaçament cultural, i ressona amb metàfores viscerals de la mort, el renaixement i la transformació espiritual. Una figura seminal en la pràctica artística feminista de la dècada de 1970.
Mendieta escriu: "He estat duent a terme un diàleg entre el paisatge i el cos femení (basat en la meva pròpia silueta) ... estic aclaparada per la sensació d'haver estat llançada des del ventre (la natura) A través de la meva terra / cos.... puc convertir-me en una extensió de la natura i la natura es converteix en una extensió del meu cos ... "
Com artista, Ana Mendieta es va atrevir a expressar-se de maneres no convencionals. En una de les seves series, Body Tracks, que va ser documentada en vídeo va ficar les mans en una barreja de sang d’animals i pintura i va arrossegar les mans per la paret.
La seva fascinació amb la sang va marcar alguna de les seves obres principals, Va percebre la sang com algú poderós. Algunes de les seves obres incorporen la sang quan es refereix a violacions comeses contra dones.
Un altre element significant de l’obra d’Ana Mendieta és la manera en que va incorporar el seu cos a la naturalesa (land art o earthworks). En diferents obres apareix despullada, unint el seu cos amb la terra, invocant imatges d’una deessa i barrejant elements rituals africans afrocubans, meso americans i d’antigues cultures d’Asia i Europa.
Al 1985, amb trenta sis anys, Ana Mendieta va morir al caure des de la finestra del seu apartament, a Roma. La seva parella, l’escultor Carl André va ser sospitós i jutjat per haver-la empentat. Les dificultats de les proves van deixar absolt a l’escultor i es va concloure que va ser un suïcidi (alguns continuen dient que va ser violència de gènere).
Gràcies Esteretà per aquest nou i interessant apunt. M'els llegeixo tots, "que lo sepas eh!". La seva mort, potser fou un conflicte de gènere... trist final per moltíssimes dones encara avui, tristíssim desenllaç intolerable. No tinc més paraules, m'he quedat en blanc ara mateix. Petonàs!
ResponderEliminarGràcies a tu per llegir-me, m'agrada cercar informació de dones artistes i realment n'hi ha tantes que aquest bloc no pararà de fer recerca per posar a la llum les tantes artistes que existeixen i no sabem! Si, el cas d'aquesta noia és una incògnita però com bé dius a una se li posa els pels de punta quan llegeix temes relacionats amb la discriminació sexista.... encara queda molt a fer. PETONS de castanyada
ResponderEliminar