Camille Claudel

Camille  Claudel ( 1864-1943)

Filla d'una família petit burgesa, des de molt jove va mostrar gran facilitat per crear formes amb les seves mans. Treballar i modelar tot tipus de materials. Però el talent natural no va ser suficient i va buscar el mestratge de la tècnica en un taller.

  

Tot i que la família es va oposar al somni de la filla d'esdevenir artista, el seu germà menor, Paul, escriptor i únic amic, va aconseguir que els seus pares autoritzessin l'entrada de la seva germana en un taller. I que fos ni més ni menys que en el d'Auguste Rodin.

A final del segle XIX, que una noia de 17 anys volgués ser escultora, era escandalós. 

En aquella època, Camille Claudel rondava els 20 anys i es trobava en la plenitud de la seva bellesa i de la força creativa. Rodin i la seva alumna es van fer amants immediatament. I els turments amorosos no van trigar a arribar. No és només que ell fos un home casat i promiscu, sinó que fins i tot tenia una "amant estable"

 

Ella va aprendre ràpidament i Rodin li va permetre participar en moltes de les seves grans escultures. Encara que, temorós de la seva personalitat i talent arrasadors, intentava rebaixar el seu protagonisme en l'estudi. Camille va deixar escrita en la seva correspondència de l'època que ell s'aprofitava d' ella, que les obres que presentava com a pròpies eren producte del seu talent menyspreat.

Obsessionada per l'amor, Camille va ser convençuda per Rodin d'avortar quan va quedar embarassada. De nou, li va prometre que anava a abandonar Rose Beuret. Tot va ser mentida de nou i Camille, profundament humiliada, va abandonar a Rodin. L'artista, llavors, es va tancar en el seu propi estudi i va esculpir incansable caps de nens. La major part d'aquestes van ser destrossades immediatament. Els veïns del seu taller la sentien udolar tot el dia. Camille va perdre la seva bellesa i la seva única relació van ser les desenes de gats que vagabundejaven per l'estudi.

 

Una tarda, tres infermers van tirar la porta a terra i li van col · locar una camisa de força. Per ordre de la seva família, va ser ingressada en un sanatori psiquiàtric pròxim a París. Mai més va tornar a esculpir res. Se li va diagnosticar "una sistemàtica mania persecutòria acompanyada de deliris de grandesa". Al final de la seva vida va recuperar el seny. Ningú la va reclamar.

Només ha estat retrobada i lloada com escultora a partir del 1984, tot i que el 1951 el Museu Rodin de parís li va dedicar amb l’ajuda del seu germà petit Paul, la primera retrospectiva.

Camille va ser una de les més grans artistes de final del segle XIX

Pel que fa al menyspreu i als silencis de Rodin, Camille Claudel escriu:

“ tot això surt del cervell diabòlic de Rodin. Només tenia una idea, quan ell fos mort, jo no pogués ser considerada una artista i no esdevingués més que ell. Alia que jo fos desgraciada, tan si ell era mort com viu. M’avorreixo molt d’aquesta esclavitud”. Amb clarividència, Camille escrivia des del Asil, el drama de tantes dones artistes que volien sortir del paper que la societat els havia designat: “ Se’m retreu  ( oh crim espantós) d’haver visc sola…”

Sempre ha estat l’ombra de Rodin i per sort des de fa un temps ja s’ha demostrat la seva gran riquesa artística.

Us recomano la pel.licula:  Camille Claudel. 1988, del director Bruno Nuytten
Una escena de la pul.licula: la pasión de Camille Claudel

Riley Bridget

Riley bridget ( 1931). Pintora i dibuixant anglesa, la més destacada exponent britànica del Op art.









El seu interès pels efectes òptics li va arribar en part pel seu estudi de la tècnica del puntillisme de Seurat
En la seva primera època dedicada a l'estudi de Seurat i al puntillisme, va treballar una sèrie de paisatges que demostren el seu interès pel caràcter efectista de la pintura, més en relació amb la seva percepció òptica que amb la seva construcció formal.

En els seus primers treballs dins de l'Op Art ( anys 60), Riley va renunciar al color i va treballar únicament en blanc i negre, on  va crear composicions de fort efecte visual, destaca  l'ús repetitiu de formes abstractes conjugades per produir efectistes composicions. Va crear complexes configuracions de formes abstractes dissenyades per produir efectes òptics cridaners

Més tard va començar a experimentar amb el color, element amb el qual va aconseguir dotar a la seva obra, ja de per si amb un fort caràcter expressiu dominat pels ritmes, d'una riquesa addicional per l'ús de juxtaposicions de colors complementaris

Malgrat el seu alt grau d'abstracció, les obres de Riley tracten d'evocar la seva pròpia experiència visual del món, es pot veure, per exemple, en les sèries de pintures que va realitzar el 1980 després d'un viatge a Egipte

La importància de Riley es deu, sobretot, a la seva contribució al desenvolupament del Op Art A més d'influir en el treball d'artistes d'altres països, va tenir diferents ajudants que van completar moltes de les seves pintures seguint els seus dissenys i instruccions.

Käthe Kollwitz

(Käthe Kollwitz Schmidt, Königsberg, 1867 - Moritzburg, 1945) Pintora, gravadora i escultora alemanya, relacionada amb el moviment expressionista, l'obra es caracteritza per la seva profunda crítica social. 

A través del seu treball va revelar al món els rostres, tragèdies, i horror que van viure principalment les mares com a botí de guerra del règim nazi.

En els seus dibuixos, pintures i escultures la mort, naixement i maternitat s'associen deixant al descobert la condició vulnerable de la població femenina en la guerra i el terror del règim nazi. 

Eren les mares que s'encarregaven de subministrar el menjar, l'afecte i la cura als supervivents de la guerra, a  les filles i fills, a més de ser elles també els que apareixen com a principal personatge en tota l'obra de l'artista per comunicar i transmetre l'horror de la fam, de la tragèdia i de la  mort.

     

 

Va haver de viure reclosa des del 1933 fins a la seva mort el 1945 ja que el seu treball va ser denunciat pel règim nazi que a més va perseguir . Käthe va convertir-se en una de les principals creadores de denúncia pública a les marxes i manifestacions de l'època .

Els seus traços senzills mostren  personalitat en els pòsters, cartells, manifestos i pancartes de les protestes, i les seves creacions van donar veu a la condició femenina, abans que res a les mares de fills que morien combatent en guerra, o assassinats.

Carme Soler

Il·lustradora i pintora de projecció internacional

Va nèixer a Barcelona al 1944
Estudia pintura a l’Escola Massana de Barcelona. Edita el seu primer llibre el 1968, i des d’aleshores ha il·lustrat més de 700 títols entre àlbums i llibres de text.

En paraules de la poetessa Jocelyn Tholoniat, "la Carme és una gran dona: dolça, alegre, a vegades trista, fràgil i forta alhora, sensible i compromesa amb els problemes de la gent, dels infants i dels grans; enfadada amb els depredadors del planeta, l'horror de les guerres i les injustícies. I tots aquests sentiments, després de sortir-li del cor, li surten pels dits, sobre el paper o la tela, i fan que el cor de qui contempli els seus dibuixos bategui una mica més fort. És una gran artista, sense trampes". 

Els seus llibres han tractat temàtiques molt diverses, per a diferents grups d’edat, explorant sempre noves tècniques i estils. La seva obra segueix la rica tradició catalana d’il·lustració, creant escola en noves generacions d’artistes. També fa treballs de cartellisme, animació, escenografia, dramatúrgia i direcció de teatre.

 

 

Des del 1992 compagina la seva activitat amb la pintura, on destaquen els seus retrats d’infants, Nens del mar i Nens de la guerra. El 2004, l’Ajuntament de Barcelona li encarrega un mural per la pau “Ibtihal”, per al Fòrum de les Cultures 2004.

 

Propera exosició al centre cultural Uniim, a Terrassa del 20 de gener al 13 de març del 2011

Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14 i de 16 a 21h. 

Dissabtes, diumenges i festius, de 12 a 14 i de 18 a 21h

Lloc: Centre Cultural Unnim, Rambla d'Ègara, 340.

Organitza: Centre Cultural Unnim

Preu: Entrada gratuïta

 Per més informació de la il.lustraddora: http://www.carmesolevendrell.com/

Shirin Neshat

women without men

SHIRIN NESHAT, va nèixer el 26 de març del 1957,Qazvin, Iran. Està considerada una artista visual iraní resident a Nova York coneguda per les seves instalacions en vídeo, film i fotografia.

“Siempre habrá violencia en mi obra”

  Shirin Neshat va abandonar Irán quan només tenia 17 anys per anar a estudiar a la universitat de Berkeley. L'impacte que va experimentar al arribar a california va ser important, però no més que que va patir quan va retornar a casa seva al 1990, amb 32 anys. Un cop va arribar al seu país va comprovar el deteriorament total del seu país. Neshat diu: que el retorn va ser trist i que Iran era aterrador i excitant al mateix temps. 

L'obra de Shirin Neshat aborda les dimensions socials, polítiques i psicològiques de l'experiència de les dones en les societats islàmiques contemporànies. Encara Neshat activament es resisteix a les representacions estereotipades de l'Islam, els seus objectius artístics no estan explícitament polèmica. Més aviat, el seu treball es reconeix el complex de les forces intel.lectuals i religioses formació de la identitat de les dones musulmanes a tot el món. Ús de la poesia i la cal ligrafia persa ha examinat conceptes com el martiri, l'espai de l'exili, les qüestions de la identitat i la feminitat.

En una entrevista  li van preguntar:
¿Quina diferència hi ha al tractament "occidental" dels rols de gènere i el que vostè proposa?
- Crec que tots podem estar d'acord que la posició de la dona en la societat ha estat un tema problemàtic en totes les cultures al llarg de la història, encara que, és clar, a diferents nivells. En el meu treball, la diferència de gèneres em serveix per dos motius: el primer és el ple enteniment de la ideologia d'una societat patriarcal que legisla sobre la dona. D'aquesta manera, en estudiar el tema i la situació de la dona, s'aprèn sobre la cultura en la qual està immersa. La segona és la possibilitat de tractar el tema del feminisme, que m'interessa molt, en un lloc no occidental, i poder així representar la dona musulmana com crec que és: forta i segura de si mateixa.

Què ens pot explicar de la seva última obra? ¿Obre Zarin nous camins pel que fa a altres treballs?
-La principal diferència entre Zarin i la resta de treballs és que està pensada per a ser posteriorment integrada en el que serà el meu primer llargmetratge, Women without men ( video a l'inici del bloc).  

Encara que és un treball més narratiu que els anteriors, segueix sent molt visual i amb poc diàleg. Zarin versa sobre el tabú sexual i la religió a través de la figura d'una jove prostituta, Zarin, que, presa de la vergöenza i la culpabilitat, abandona el bordell per suplicar el perdó de Déu però és rebutjada. Zarin és un personatge de la novel Women without examen, de Shahrnoush Parsipour, autora iraniana que ara viu exiliada als Estats Units i que va ser empresonada per escriure aquesta novel.la.


 Obres fetes:

• Turbulent , 1998. Dos canals de vídeo i la instal lació d'àudio.
• Rapture de 1999. Dos canals de vídeo i la instal lació d'àudio.
• Soliloquy de 1999. Color de vídeo / instal lació d'àudio amb l'artista com a protagonista.
• Fervor de 2000. Dos canals de vídeo i la instal lació d'àudio.
• Passage de 2001. de vídeo d'un sol canal i la instal lació d'àudio.
• Logic of the Birds , 2002. Multimèdia de rendiment.

• Mahdokht de 2004. Tres canals de vídeo / instal lació d'àudio.
• Zarin , 2005. de vídeo d'un sol canal i la instal lació d'àudio.
• Munis , 2008. Color de vídeo / instal lació d'àudio basat en Shahrnush Parsipur de la novela women without men
• Faezeh , 2008. Color de vídeo / instal lació d'àudio basat en la novel.la de Parsipur Shahrnush women without men
• La possession , 2009. Negre i blanc de vídeo / instal lació d'àudio.
• women without men , 2010. Llargmetratge basat en la novel.la de Parsipur Shahrnush Dones sense homes .